En aquesta part del Web vull inserir algunes de les cites o poemes que, en una manera o en un altre, m'han ajudat, al llarg del meu camí personal o professional, a resoldre situacions difícils, de desànim que algunes vegades tots ens trobem ja sigui directament sobre un mateix o ja sigui en la gestió de les persones del nostre equip.
Voldria que la lectura d'aquestes línies us ajudin, tant com m'han ajudat a mi, a seguir avançant.
Walt Disney
“Around here, however, we don’t look backwards for very long.
We keep moving forward, opening up new doors and doing new things… and curiosity keeps leading us down new paths.”
"En aquest lloc no perdem massa temps mirant cap enrere.
Hem de seguir avançant, obrint noves portes i fent coses noves ... i la curiositat ens conduirà per nous camins. "
Ítaca - Costantino Kavafis
" Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques"
Invictus - William Ernest Henley
“Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.”
" Més enllà de la nit que m’envolta
negra como l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.
Atrapat en aquest circumstancial lloc
mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’ha donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostrat.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants anys d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa quin va ser el meu camí,
quantes culpes he acumulat.
Amo sóc del meu propi destí:
Capità de la meva pròpia ànima."
How Fortunate The Man With None - Bertolt Brecht
"You saw sagacious Solomon
You know what came of him,
To him complexities seemed plain.
He cursed the hour that gave birth to him
And saw that everything was vain.
How great and wise was Solomon.
The world however did not wait
But soon observed what followed on.
It's wisdom that had brought him to this state.
How fortunate the man with none.
You saw courageous Caesar next
You know what he became.
They deified him in his life
Then had him murdered just the same.
And as they raised the fatal knife
How loud he cried: you too my son!
The world however did not wait
But soon observed what followed on.
It's courage that had brought him to that state.
How fortunate the man with none.
You heard of honest Socrates
The man who never lied:
They weren't so grateful as you'd think
Instead the rulers fixed to have him tried
And handed him the poisoned drink.
How honest was the people's noble son.
The world however did not wait
But soon observed what followed on.
It's honesty that brought him to that state.
How fortunate the man with none.
Here you can see respectable folk
Keeping to God's own laws.
So far he hasn't taken heed.
You who sit safe and warm indoors
Help to relieve our bitter need.
How virtuously we had begun.
The world however did not wait
But soon observed what followed on.
It's fear of god that brought us to that state.
How fortunate the man with none."
"Ja vau veure al sagaç Salomó
i sabeu el que va ser d'ell.
El complex li semblava senzill.
Va maleir l'hora que el va fer néixer
i va veure que tot era en va.
Quan gran i savi va ser Salomó!
No obstant això, el món no va trigar
a treure la seva conclusió:
va ser la saviesa el que el va portar a aquest estat.
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Vau veure després al valerós Cèsar
i sabeu el que va ser d'ell.
El van deïficar en vida
però, així i tot, el van assassinar.
I quan alçaven el fatal punyal,
va exclamar, ben alt: "tu també, fill!"
No obstant això, el món no va trigar
a treure la seva conclusió:
va ser la valentia el que el va portar a aquest estat.
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Heu sentit a parlar de l'honrat Sòcrates,
l'home que mai mentia.
Però no van ser tan agraïts com es podria pensar.
En comptes d'això, els governants el van fer jutjar
i li van lliurar la beguda enverinada.
Com era honrat el noble fill del poble!
No obstant això, el món no va trigar
a treure la seva conclusió:
va ser l'honradesa el que el va portar a aquest estat.
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Com és afortunat l'home que no la posseeix!
Aquí veieu a unes persones respectables
que s'atenen a les lleis de Déu,
qui, de moment, no es dóna per assabentat.
Els que esteu asseguts calentets i al segur a casa
ajudeu-nos a alleujar la nostra amarga necessitat.
Quan virtuosament vam començar!
No obstant això, el món no va trigar
a treure la seva conclusió:
va ser el temor de Déu el que ens va deixar en aquest estat.
Com és afortunat l'home que no el posseeix!
Com és afortunat l'home que no el posseeix!"
Jerusalem - William Blake
"I van caminar aquests peus en temps remots
sobre el verd de les muntanyes d'Anglaterra
i va ser llavors el Sagrat Anyell de Déu
vist en les agradables pastures d'Anglaterra
I va brillar doncs el Diví Semblant
sobre els nostres turons ennuvolats
i va ser Jerusalem construïda aquí
entre aquests molins foscos i satànics
Porteu-me el meu arc d'or ardent,
porteu-me les meus fletxes de desig
porteu-me la meva llança - obriu-vos, oh, núvols
porteu-me el meu carro de foc
No pararé de lluitar mentalment
ni s'adormirà la meva espasa a la mà
fins que hàgim construït Jerusalem
a la terra verda i afable d'Anglaterra"
IF - Rudyard Kipling
"If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you;
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or, being lied about, don't deal in lies,
Or, being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise;
If you can dream—and not make dreams your master;
If you can think—and not make thoughts your aim;
If you can meet with triumph and disaster
And treat those two imposters just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to broken,
And stoop and build 'em up with wornout tools;
If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: "Hold on";
If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with kings—nor lose the common touch;
If neither foes nor loving friends can hurt you;
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run
Yours is the Earth and everything that's in it,
And—which is more—you'll be a Man my son!"
" Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t'odïin,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots pensar -sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ''Seguiu!''
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home"
Do not go gentle into that good night - Dylan Thomas
Do not go gentle into that good night,
Old age should burn and rave at close of day;
Rage, rage against the dying of the light.
Though wise men at their end know dark is right,
Because their words had forked no lightning they
Do not go gentle into that good night.
Good men, the last wave by, crying how bright
Their frail deeds might have danced in a green bay,
Rage, rage against the dying of the light.
Wild men who caught and sang the sun in flight,
And learn, too late, they grieved it on its way,
Do not go gentle into that good night.
Grave men, near death, who see with blinding sight
Blind eyes could blaze like meteors and be gay,
Rage, rage against the dying of the light.
And you, my father, there on the sad height,
Curse, bless, me now with your fierce tears, I pray.
Do not go gentle into that good night.
Rage, rage against the dying of the light.
"No vagis docilment cap a aquella dolça nit,
hauria de cremar i delirar la vellesa quan acaba el dia;
Rabia, rabia contra l'agonia de la llum.
Encara que sapiguen els homes savis que l'obscuritat és justa,
Perquè les seves paraules no han sigut travessades per cap llampec, ells
No van docilment cap a aquella dolça nit.
Els homes bons, en l'última onada, plorant per la lluentor
que les seves fràgils fetes pugueren haver ballat en una verda badia,
Rabia, rabia contra l'agonia de la llum.
Els homes bojos que agafaren i cantaren en vol al Sol
i aprengueren, massa tard, que l'anaven afligint en el seu camí
No van docilment cap a aquella dolça nit.
Els homes solemnes, prop de la mort, que veuen amb mirada cega.
Ulls cegs que pogueren cremar com meteorits i ésser alegres,
Rabia, rabia contra l'agonia de la llum.
I tu, el meu pare, allà en el trist cim,
Maleeix-me o beneeix-me ara amb les teves furioses llàgrimes, t'ho prego.
No vagis docilment cap a aquella dolça nit.
Rabia, rabia contra l'agonia de la llum."
Phillips Brooks
“Someday, in the years to come, you will be wrestling with the great temptation, trembling under the great sorrow of your life. But the real struggle, is here, now… Now it is being decided whether, in the day of your supreme sorrow or temptation, you shall miserably fail or gloriously conquer. The Character cannot be made except by a steady, long continued process.”
"Algun dia, en els anys vinents, vostè lluitarà amb la gran temptació o tremolarà sota el pes de la major tristesa de la seva vida. Però la lluita real és aquí, ara ... Ara s'està decidint si, en el dia de la teva suprema tristesa o temptació, vostè fracassarà miserablement o vencerà amb glòria. Només és possible formar el caràcter per mitjà d'un procés continu i constant. "
